Sant Josepmaria Un text per cada dia

“Com vas de presència de Déu?”

Et falta vida interior: perquè no portes a l'oració les preocupacions dels teus i el proselitisme; perquè no t'esforces a veure-hi clar, a treure propòsits concrets i a complir-los; perquè no tens visió sobrenatural en l'estudi, en la feina, en les teves converses, en el teu tracte amb els altres... ―¿Com vas de presència de Déu, conseqüència i manifestació de la teva oració? (Solc, 447)

Em fa molta llàstima arribar a saber que un catòlic ―un fill de Déu que, pel Baptisme, és cridat a esdevenir un altre Crist― tranquil·litza la consciència amb una simple pietat formulària, amb una religiositat que l’empeny a resar de tant en tant, només si es pensa que li convé!; a assistir a la Santa Missa els dies de precepte i ni tan solament tots, alhora que cura puntualment que el seu estómac estigui tranquil, menjant a hores fixes; a cedir en la seva fe, a bescanviar-la per un plat de llenties, per tal de no renunciar a la seva posició... I després, amb desvergonyiment o amb escàndol, fa servir la seva etiqueta de cristià per enlairar-se. No! No ens conformem amb les etiquetes: us vull cristians de cos sencer, tots d’una peça; i, per aconseguir-ho, haureu de cercar sense trampes l’aliment espiritual oportú.

Per experiència personal us consta  ―i m’ho heu sentit repetir sovint, en previsió de descoratjaments―  que la vida interior consisteix a començar i recomençar cada dia; i veieu en el vostre cor, talment com jo en el meu, que ens cal lluitar amb continuïtat. Haureu observat en el vostre examen -a mi em passa el mateix: perdoneu-me que faci aquestes referències a la meva persona, però, mentre us parlo, estic rumiant amb el Senyor sobre les necessitats de la meva ànima-, que patiu repetidament petits contratemps, i a vegades en el vostre cap us sembla que són descomunals, perquè revelen una falta d’amor evident, una manca de donació d’un mateix, d’esperit de sacrifici, de delicadesa. Fomenteu les ànsies de reparació, amb una contrició sincera, però no em perdeu la pau.

Ara insisteixo en el fet que us deixeu ajudar, guiar, per un director d’ànimes, al qual confiareu totes les vostres il·lusions santes i els problemes quotidians que afecten la vida interior, els daltabaixos que sofriu i les victòries. (Amics de Déu, núm. 13-15)