“Tu et pots dir fill de Déu”

Dóna-li moltes gràcies a Jesús, perqué, amb Ell i en Ell, tu et pots dir fill de Déu. (Forja, 265)

Si ens sentim fills predilectes del nostre Pare del Cel, que això som!, com no haurem d'estar alegres sempre? -Pensa-ho. (Forja, 266)

Què bonica és la nostra vocació de cristians -de fills de Déu!-, que ens porta a la terra l'alegria i la pau que el món no pot donar! (Forja, 269)

Ut in gratiarum semper actione maneamus! Déu meu, gràcies, gràcies per tot: per allò que em contraria, per allò que no entenc, per allò que en fa patir!

Els cops són necessaris per a arrencar el que sobra del gran bloc de marbre. Així és com Déu esculpeix en les ànimes la imatge del seu Fill. Agraeix al Senyor aquestes delicadeses! (Via Crucis, Estació VI, n. 4)

Quan els cristians ho passem malament, és que no donem a aquesta vida tot el sentit diví que té. Allà on la mà sent la punxada de les espines, els ulls descobreixen un ram de roses esplèndides, plenes d'olor. (Via Crucis, Estació VI, n. 5)

Rebre missatges per correu electrònic

email