A la meva família hi ha tradició de metges: el meu avi, el meu oncle, el meu germà i, ara, el meu nebot. 

L'Eduardo havia escrit al meu oncle una carta breu i afectuosa quan va morir el meu avi, puix que l'havia conegut a Granada durant els anys 40 del segle passat. Conservo una còpia d'aquesta carta i aquests dies l'he tingut a mà per demanar-li, a l'Eduardo, la seva intercessió perquè admetessin al meu nebot a la Facultat de Medicina. 

La seva intercessió va ser eficaç. Faltava obtenir la beca per poder cursar aquests estudis, ja que és el sisè d'una família de 10 germans i els seus pares no poden pagar-li la matrícula i la residència. Havia sol·licitat una beca de la universitat, però va quedar fora per poques dècimes. 

Vaig començar a pregar diàriament l'oració de l'estampa per a la devoció privada al matrimoni Ortiz de Landázuri. La Laura i l'Eduardo, com a pares de família, entendrien bé la situació i intercedirien per trobar una bona solució. 

Un parell de setmanes després li van comunicar que se li concedia la beca.

M.M.A. - Espanya