“Vull entregar-me a Tu sense reserves”

Li diu Pere: Senyor!, Tu m'has de ren­tar a mi els peus? Jesús respon: el que jo faig, tu ara no ho entens; ho entendràs des­prés. Pere insisteix: Tu mai no em rentaràs a mi els peus.

Replica Jesús: si jo no et rentava, no tindràs part amb mi. Simó Pere es rendeix: Senyor, no solament els peus, sinó també les mans i el cap. Davant la crida a un lliurament total, complet, sense vacil·lacions, moltes vegades oposem una fal­sa modèstia, com la de Pere... Tant de bo fóssim també homes de cor, com l'Apòstol!: Pere no per­met a ningú que estimi Jesús més que ell. Aquest amor duu a reaccionar així: sóc aquí!, renta'm mans, cap, peus!, purifica'm del tot!, que jo vull donar-me a Tu sense reserves. (Solc, 266)

S’ha complert el temps i és a prop el Regne de Déu; convertiu-vos i creieu en l’Evangeli (Mc 1, 15).

Tota la gent anava cap a ell, i els ensenyava (Mc 2, 13).

Jesús veu aquelles barques a la vora i puja a una d’elles. Amb quina naturalitat es fica Jesús en la barca de cadascun de nosaltres!

Quan t’acostis al Senyor, pensa que està sempre molt a prop teu, dintre de tu: regnum Dei intra vos est (Lc 17, 21). El trobaràs al teu cor.

Crist ha de regnar, abans que res, en la nostra ànima. Perquè ell regni en mi, em cal la seva gràcia abundosa: només així, fins i tot l’últim batec, l’últim alè, la mirada menys intensa, el mot més corrent, la sensació més elemental es traduiran en un hosanna al meu Crist Rei.

Duc in altum. ―Mar endins! ―Refusa el pessimisme que et fa covard. Et laxate retia vestra in capturam ―i llança les teves xarxes per a pescar.

Hem de confiar en aquests mots del Senyor: ficar-se a la barca, empunyar els rems, hissar les veles, i llançar-se a aquest mar del món que Crist ens dóna com a heretat.

Et regni eius non erit finis. ―I el seu Regne no tindrà fi!

― No et fa content treballar per un regnat així? (Sant rosari, Misteris de Llum: ‘L’anunci del Regne de Déu’)

Rebre missatges per correu electrònic

email