Sant Josepmaria Un text per cada dia

“Una vegada batejats, tots som iguals”

Afirmes que vas entenent de mica en mica el que vol dir «ànima sacerdotal»... No t'enfadis si et contesto que els fets demostren que ho comprens només en la teoria. ―Cada jor­nada et passa el mateix: al vespre, a l'examen, tot són desigs i propòsits; al matí i a la tarda, a la feina, tot són peròs i excuses. Així és com vius el «sacerdoci sant, per a oferir víctimes espirituals, agradables a Déu per Jesucrist»? (Solc, 499)

A l’Església hi ha igualtat: un cop batejats, tots som iguals, perquè som fills del mateix Déu, el nostre Pare. Pel fet de ser cristians, no existeix cap diferència entre el Papa i el darrer que s’incorpora a l’Església. Però aquesta igualtat radical no entranya pas la possibilitat de canviar la constitució de l’Església, en allò que ha estat establert per Crist. Per expressa voluntat divina tenim una diversitat de funcions, que també comporta una capacitació diversa, un caràcter indeleble conferit pel sagrament de l’orde als ministres sagrats. Al vèrtex d’aquesta ordenació hi ha el successor de Pere i amb ell i sota d’ell, tots els bisbes: amb la seva triple missió de santificar, de governar i d’ensenyar.

Permeteu-me aquesta insistència porfidiosa, però les veritats de fe i de moral no es determinen pas per majoria de vots: componen el dipòsit —depositum fidei— lliurat per Jesucrist a tots els fidels i confiat, en la seva exposició i ensenyament autoritzat, al Magisteri de l’Església.

Seria un error pensar que, atès que els homes han adquirit tal vegada més consciència dels lligams de solidaritat que els uneixen mútuament, s’hagi de modificar la constitució de l’Església, a fi de posar-la d’acord amb els temps. Els temps no són dels homes, siguin o no eclesiàstics; els temps són de Déu, que és el Senyor de la història. I l’Església pot donar la salvació a les ànimes, només si roman fidel a Crist en la seva constitució, en els seus dogmes, en la seva moral. (Estimar l’Església)