Omple't de bons desigs, que és una cosa santa, i Déu la lloa. ¡Però no et quedis en això! Has de ser ànima —home, dona— de realitats. Per a portar a terme aquests bons desigs, cal que formulis propòsits clars, precisos.
—I, després, fill meu, ¡a lluitar, per posar-los en pràctica, amb l'ajuda de Déu! (Forja, 116)
Mira la teva conducta amb deteniment. Veuràs que estàs ple d'errors, que et fan mal a tu i potser també als qui t'envolten.
—Recorda, fill, que no són més poc importants els microbis que les feres. I tu cultives aquests errors, aquestes equivocacions —com es cultiven els microbis al laboratori—, amb la teva falta d'humilitat, amb la teva falta d'oració, amb la teva falta de compliment del deure, amb la teva falta de coneixement propi... I, després aquells focus infecten l'ambient.
—Necessites un bon examen de consciència diari, que et porti a propòsits concrets de millora, perquè sentis veritable dolor de les teves faltes, de les teves omissions i pecats. (Forja, 481)