Els pobres ―deia aquell amic nostre― són el meu millor llibre espiritual i el motiu principal per a les meves pregàries. Em dolen ells, i Crist em dol amb ells. I, perquè em dol, comprenc que l'estimo i que els estimo. (Solc, 827)
Jesús Senyor Nostre estima tant els homes, que s'encarna, prengué la nostra naturalesa i visqué en contacte diari amb pobres i rics, amb justos i pecadors, amb joves i vells, amb gentils i jueus.
Dialogà constantment amb tothom: amb els qui el volien bé, i amb els qui només cercaven la manera de recargolar les seves paraules, per condemnar-lo.
-Procura tu comportar-te com el Senyor. (Forja, 558).
No t'alegra sentir tan a prop la pobresa de Jesús?... Què bonic que és mancar fins de les coses necessàries! Però com Ell: d'amagat i silenciosament. (Forja, 732)