Sant Josepmaria Un text per cada dia

“El treball: un camí de santedat”

T'està ajudant molt ―em dius― aquest pensament: des dels primers cristians, quants comerciants s'hauran fet sants? I vols demostrar que també ara resulta possi­ble... ―El Senyor no t'abandonarà en aquest afany. (Solc, 490)

Per a seguir les petjades de Crist, l'apòstol d'avui no ve a reformar res, ni en­cara menys a desentendre's de la realitat històrica que el volta... ―Li basta actuar com els primers cristians, vivificant l'ambient. (Solc, 320)

Allò que sempre he ensenyat des de fa quaranta anys és que tot treball humà honest, intel·lectual o bé manual, ha d’ésser fet pel cristià amb la major perfecció possible: amb perfecció humana (competència professional) i amb perfecció cristiana (per amor a la voluntat de Déu i en el servei dels homes). Perquè fet així, aquest treball humà, per molt humil i insignificant que la tasca sembli, contribueix a ordenar cristianament les realitats temporals -a manifestar-ne la dimensió divina- i és assumit i integrat en l’obra prodigiosa de la Creació i de la Redempció del món: s’eleva així el treball a l’ordre de la gràcia, se santifica, es converteix en obra de Déu, operatio Dei, opus Dei.

En recordar als cristians les paraules meravelloses del Gènesi -que Déu va crear l’home perquè treballés-, ens hem fixat en l’exemple de Crist, que va passar gairebé la totalitat de la seva vida terrenal treballant com un artesà en un llogarret. Nosaltres estimem aquest treball humà que Ell va abraçar com a condició de vida, va cultivar i santificar. Veiem en el treball -en la noble fatiga creadora dels homes- no solament un dels valors humans més alts, mitjà imprescindible per al progrés de la societat i per a l’ordenament cada cop més just de les relacions entre els homes, sinó també un signe de l’amor de Déu a les seves criatures i de l’amor dels homes entre si i envers Déu: un mitjà de perfecció, un camí de santedat. (Converses amb Mons. Escrivà de Balaguer, 10)