“Crist també viu ara”

Vïu al costat de Crist!: has de ser, a l'Evangeli, un personatge més, que conviu amb Pere, amb Joan, amb Andreu..., perquè Crist també viu ara: “Iesus Christus, herí et hodie, ipse et in saecula!” -Jesucrist viu!, tant avui com ahir: és el mateix, pels segles dels segles. (Forja, 8)

És aquest amor de Crist el que cada un de nosaltres s'ha d'esforçar a acomplir, en la pròpia vida. Però  per ésser ipse Christius cal mirar-se en Ell. No n'hi ha prou amb tenir una idea general de l'esperit de Jesús, sinó que cal aprendre'n els detalls i actituds. I, sobretot, s'ha de contemplar el seu pas per la terra, les seves petjades, per treure'n força, llum, serenitat, pau.

Quan s'estima una persona, se'n desitja saber fins els més mínims detalls, de la seva existència, del seu caràcter, per tal de poder-s'hi identificar. Per això hem de meditar la història de Crist, des del seu naixement en una menjadora, fins la seva mort i la seva resurrecció. Durant els primers anys de la meva tasca sacerdotal, solia regalar exemplars de l'Evangeli o bé llibres en els quals s'explicava la vida de Jesús. Perquè cal que la coneguem bé, que la tinguem ben sencera en el pensament i en el cor, talment que en qualsevol moment, sense necessitat de cap llibre, aclucant els ulls, puguem contemplar-la com en una pel-lícula; de manera que, en les diverses situacions de la nostra conducta, ens vinguin a la membria les paraules i els fets del Senyor.

Així és com ens sentirem ficats en la seva vida. Perquè no es tracta tan sols de pensar en Jesús, de representar-nos aquelles escenes. Hem de ficar-nos-hi de ple, ésser actors. (És Crist que passa, 107)

Rebre missatges per correu electrònic

email