Constància, que res no desconcerti. ―Et fa falta. Demana-la al Senyor i fes tot el que puguis per obtenir-la: perquè és un gran mitjà per tal que no et separis del camí fecund que has començat. (Camí, 990)
No pots «pujar». ―No és estrany: ¡aquella caiguda!...
Persevera i «pujaràs». ―Recorda allò que diu un autor espiritual: la teva pobra ànima és com un ocell que encara té les ales enfangades.
Calen solellades del cel i esforços personals, petits i constants, per arrencar aquestes inclinacions, aquestes imaginacions, aquest decaïment: aquest fang enganxós de les teves ales.
I et veuràs lliure. ―Si perseveres, «pujaràs». (Camí, 991)
Dóna gràcies a Déu, que t'ha ajudat, i gaudeix de la teva victòria. ―¡Quina alegria més fonda aquesta que sents a l'ànima, després d'haver correspost! (Camí, 992)