“Constància, que res no desconcerti”

El desànim és enemic de la teva perse­verança. ―Si no lluites contra el desà­nim arribaràs al pessimisme, primer, i a la tebiesa, després. ―Sigues optimista. (Camí, 988)

Constància, que res no desconcerti. ―Et fa falta. Demana-la al Senyor i fes tot el que puguis per obtenir-la: perquè és un gran mitjà per tal que no et separis del camí fecund que has començat. (Camí, 990)

No pots «pujar». ―No és estrany: ¡aquella caiguda!...

Persevera i «pujaràs». ―Recorda allò que diu un autor espiritual: la teva pobra ànima és com un ocell que encara té les ales enfangades.

Calen solellades del cel i esforços personals, petits i constants, per arrencar aquestes inclina­cions, aquestes imaginacions, aquest decaïment: aquest fang enganxós de les teves ales.

I et veuràs lliure. ―Si perseveres, «pujaràs». (Camí, 991)

Dóna gràcies a Déu, que t'ha ajudat, i gaudeix de la teva victòria. ―¡Quina alegria més fonda aquesta que sents a l'ànima, des­prés d'haver correspost! (Camí, 992)

Rebre missatges per correu electrònic

email