Al funeral, Mons. Mariano Fazio, vicari general de la prelatura de l'Opus Dei, va assenyalar que Joaquín Navarro-Valls "era, sobretot, un home lleial. Lleial a Déu, a qui va aprendre a estimar des de petit en el si de una família cristiana; lleial a la seva vocació a l'Opus Dei per santificar-se enmig del món; lleial en el servei a l'Església, de manera particular quan sant Joan Pau II li va demanar exercir càrrecs d'alta responsabilitat en la comunicació de la Santa seu. Va posar la seva vida al servei de la seva missió, en les diferents etapes de la seva existència".

Mons. Dziwsz: "ha estat un home de confiança i de fe, amb qui el Papa va compartir i debatre moltes qüestions importants per a la vida de l'Església i del món"

A la cerimònia, al costat dels els familiars i amics de Joaquín Navarro-Valls, hi han acudit nombroses persones que treballen a la cúria vaticana, així com autoritats polítiques i dels mitjans de comunicació.

Al final de l'Eucaristia es van llegir dues cartes enviades per l'arquebisbe emèrit de Cracòvia, el cardenal Stanislaw Dziwsz, i pel prelat de l'Opus Dei, Mons. Fernando Ocáriz. El primer va assenyalar que "ha estat un home de confiança i de fe, amb qui el Papa va compartir i debatre moltes qüestions importants per a la vida de l'Església i del món. No dubto que l'unia a sant Joan Pau II no només la col·laboració professional, sinó també l'amistat". Mons. Ocáriz va dir en la seva carta que "és fàcil imaginar l'abraçada amb què, després de Nostre Senyor i de la Mare de Déu, l'hauran rebut sant Joan Pau II, sant Josepmaria i tants altres que l'han tractat i estimat en aquesta terra".

Cartagena, Granada, Barcelona

Joaquín Navarro-Valls va néixer a Cartagena (Espanya) el 16 de novembre de 1936. Va freqüentar la "Deutsche Schule" de la seva ciutat natal i va realitzar els estudis superiors en les facultats de Medicina de les Universitats de Granada i Barcelona. Va ser ajudant a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i encarregat del Servei Policlínic en el departament de Patologia Mèdica.

Joaquín Navarro-Valls va entrar en relació amb l'Opus Dei quan, sent estudiant de Medicina a Granada, va demanar plaça al Col·legi Major Albayzín. En aquells anys universitaris, es va dedicar bastant al teatre, no només com a espectador, sinó sobretot com a actor. Després d'acabar la carrera a Barcelona, va tornar a Granada. Entretant havia demanat l'admissió a l'Opus Dei, i en tornar a la ciutat andalusa se li va encomanar precisament la direcció d'aquell mateix Col·legi Major on havia estat resident.

De la medicina a la comunicació

En acabar la carrera de Medicina va fer l'especialització en Psiquiatria. Per no abandonar les seves inquietuds literàries, va emprendre també els estudis de Periodisme, que va completar el 1968. Alguns anys més tard, la seva activitat com a periodista li donarà accés a la feina per la qual arribaria a ser més conegut.

Als anys seixanta, va ser secretari de la Delegació de l'Opus Dei a Barcelona i va col·laborar generosament en la posada en marxa de diverses iniciatives apostòliques, socials i educatives, a Catalunya i Aragó. Els promotors del Col·legi Xaloc, a l'Hospitalet de Llobregat, la ciutat més populosa del cinturó obrer de Barcelona, no han deixat de posar en relleu quant deuen a l'impuls tenaç i optimista que van rebre, en aquells primers moments, de Joaquín Navarro-Valls. També va ser un dels impulsors de l'inici de la tasca formativa amb famílies a la ciutat de Tarragona. Va ser també el primer director de l'Oficina d'Informació de l'Opus Dei a Barcelona.

Als inicis dels anys 70 es va traslladar a Roma, i va col·laborar amb sant Josepmaria Escrivà en les tasques de comunicació de l'Opus Dei

Als inicis dels anys 70 es va traslladar a Roma, i va col·laborar amb sant Josepmaria Escrivà en les tasques de comunicació de l'Opus Dei, on li va tocar informar de la mort del fundador (26 de juny de 1975) i de l'elecció del successor, el beat Àlvar del Portillo. Anys més tard, dies abans de la canonització del fundador de l'Opus Dei, escrivia aquestes paraules en el Osservatore Romano: "Josepmaria Escrivà ens fa veure que el sant no es mou en un món d'ombres i d'aparences, sinó en aquest món nostre de realitats humanes i concretes, en el qual hi ha un 'alguna cosa divina' que 'està ja aquí' esperant que l'home sàpiga trobar-lo".

A Roma també va treballar com a corresponsal del diari ABC. Aquest càrrec comprenia els països de la Mediterrània oriental, el que el va obligar a viatjar sovint als països de l'Orient Mitjà. Va fer moltes amistats entre els seus col·legues, i al 1983 va ser elegit president de la Stampa Estera, l'associació de corresponsals estrangers a la Ciutat Eterna.

Amb sant Joan Pau II i Benet XVI

Al 1984, sant Joan Pau II el va nomenar director de l'Oficina de premsa del Vaticà. Des de llavors, la seva figura ha estat associada a la del Papa Wojtyla fins a la seva mort el 2005, i després també a la de Benet XVI, amb qui va seguir exercint el mateix càrrec durant els quinze primers mesos del seu pontificat.

La relació amb sant Joan Pau II va ser molt estreta: el Papa li va encarregar missions delicades davant figures com Gorbatxov o Fidel Castro, i amb ell i altres poques persones va passar durant molts anys alguns períodes estiuencs de repòs a la muntanya.

“Després de tants anys, ¿pensa que val la pena complicar-se la vida a l'Opus Dei?”; “Al cent cinquanta per cent”

Per Joan Pau II sentia sincera veneració. "Sóc conscient que hauré de retre comptes a Déu -deia al 1993, encara en vida del pontífex polonès- per la immensa sort d'haver pogut treballar a prop d'un home, en l'entorn del qual es palpa l'existència de la gràcia. Més ben dit, es palpa a la fondària de la seva pregària, i en les decisions que pren com a conseqüència d'aquesta oració". La seva commoció en les hores prèvies a la mort del Papa, l'1 d'abril de 2005, va quedar immortalitzada per les càmeres de televisió.

Al 2006, en complir setanta anys, va ser rellevat a l'Oficina de premsa de la Santa Seu per Federico Lombardi. Després va col·laborar per algun temps com a columnista del diari La Repubblica i en diverses televisions italianes i internacionals. En els últims anys de la seva vida, des de gener de 2007, va ser president de l'Advisory Board de la Universitat Campus Bio-Mèdic de Roma. A més, es va involucrar en altres iniciatives d'interès social i cultural.

Molts han vist en la persona de Joaquín Navarro-Valls un testimoni de fidelitat a l'Església, a la seva vocació a l'Opus Dei, als seus familiars i amics. "Després de tants anys, ¿pensa que val la pena complicar-se la vida a l'Opus Dei?", Li va preguntar per exemple un periodista de la RAI al 1995, en el marc d'una entrevista televisiva. "Al cent cinquanta per cent", va respondre.