Textos d'Álvaro (18): "Apostolat de la doctrina"

En aquest text breu, Álvaro del Portillo ens convida a tenir cura de la nostra personal formació i que ens llancem a una sembra abundosa de doctrina en tots els ambients.

Textos d'Álvaro del Portillo
Opus Dei - Textos d'Álvaro (18): "Apostolat de la doctrina"

«En els moments actuals (...), una profunda ignorància religiosa impera damunt milions d'ànimes, a fora i a dins de l'Església. Potser molts se sentirien ofesos davant aquesta afirmació, que malauradament és real. Fills: no mirem mai ningú com des de dalt: perquè, a banda que en aquestes o semblants circumstàncies ens trobaríem nosaltres, si el Senyor no ens hagués cercat, resulta evident que cadascú pot i ha d'aprofundir en les riqueses de Déu. Per això, és especialment urgent que tinguem cura de la nostra personal formació i ens llancem a una sembra abundosa de doctrina en tots els ambients.

(...)

Ara, hi ha gernacions d'homes i dones que es debaten en el dubte, es troben immersos en la ignorància, s'interroguen angoixosament sobre el sentit i la finalitat de les seves existències i esperen l'aliment de la Veritat, l'únic capaç d'assaciar les ànsies del seu cor.

(...)

En aquesta tasca, Jesucrist vol comptar amb la nostra col·laboració. Meditem bé aquestes paraules, perquè ens obliguen a una correspondència més fina; altrament, estaríem responent al Senyor que Ell vol, però nosaltres no volem (Cf Camí, n. 761). A cadascun ens adreça el mateix manament que als Apòstols abans de la multiplicació dels pans i els peixos: doneu-los menjar vosaltres mateixos (Lc IX, 13). En sentir aquest diví encàrrec, no experimenteu una forta sacsejada interior? La fam de doctrina que afligeix tantes persones, amb les quals us trobeu cada dia a tot arreu, no pot resultar-nos indiferent. Jo demano a Jesús que tots (...) augmentem el nostre sentit de responsabilitat, i que ens esforcem perquè rendeixin més i millor els talents que Ell ens ha confiat, entre els quals es troba la formació doctrinal-religiosa.

(...)

Voldria que cadascú, en un examen sincer, s'interrogués sobre la seva assistència als mitjans de formació (...): si els rep amb puntualitat, si hi posa tota l'atenció de què és capaç, si obre la seva ànima a la llum que el Senyor li ofereix, si augmenta el seu interès per secundar la gràcia que d'allà li arriba.

(...)

Una de les manifestacions d'aquest sentit de responsabilitat, sobretot en les temporades de descans o de vacances, es concreta en millorar la formació cultural i religiosa mitjançant la lectura, bo i demanant l'assessorament necessari per llegir llibres realment útils, sense perdre el temps amb lectures anodines o frívoles, o —cosa que seria més greu— amb llibres que puguin fer mal a l'ànima.» (Carta, 1-VII-1989, III, n. 31-33)