"Sóc un fruit d’Harambee i vinc a donar-vos les gràcies"

L’exposició itinerant sobre la figura d’Álvaro del Portillo a Sant Cugat s'inaugurà amb una conferència de Louise Lalu i romandrà oberta del 9 al 16 de juliol.

Notícies
Opus Dei - "Sóc un fruit d’Harambee i vinc a donar-vos les gràcies" La congolesa Louise Lalu va fer la conferència inaugural.

Amb motiu del centenari del naixement d’Álvaro del Portillo que serà beatificat el proper 27 de setembre, s’estan duent a terme diverses activitats. A Sant Cugat hi ha una exposició sobre la figura d’Álvaro del Portillo que es podrà visitar del 9 al 16 de juliol a la Sala d’exposicions Rusiñol, organitzada per l’Associació Cultural Cantarell.

En motiu de la propera beatificació també s’ha donat un nou impuls al projecte de solidaritat internacional a l’Àfrica Harambee, que aquest 2014 promou quatre iniciatives per ajudar tres iniciatives sanitàries a l’Àfrica i beques per a sacerdots africans que estudien a Roma.

Harambee, tots junts podem

La metgessa congolesa Louise Lalu va participar en la inauguració de la mostra de Sant Cugat, va començar la seva intervenció amb un agraïment: «vinc a donar les gràcies a tots aquells que heu ajudat a l’Àfrica, a tants africans que no poden dir-vos-ho, i a mi que m’heu ajudat col·laborant amb el projecte Harambee. Jo sóc un fruit d’Harambee».

Amb aquestes paraules Lalu recordava com gràcies a l’ajuda rebuda a través del projecte Harambee va poder realitzar els estudis en medicina. «Amb molt poc pots fer molt, de vegades només és deixar de prendre un refresc per fer un donatiu», va explicar.

Explicà que a l’Àfrica «les sabates, per exemple, no eren una cosa essencial, per això, al mateix que els meus germans i tants nens del meu poble anava descalça a l’escola, set quilòmetres d’anada i set de tornada» comentà recordant la seva infància.

També destacà la importància de la formació de les dones que es duu a terme des de les iniciatives impulsades per Harambee. «Amb els projectes Harambee hem promogut la dona, a través de la formació sanitària dels ambulatoris de l’Hospital de Monkole, atenent casos de sida, amb classes d’alfabetització, formació en el conreu de la terra, i sempre oberts a tothom, qualsevol que fos la seva confessió religiosa o la situació econòmica i social; amb l’objectiu de donar estudis i comptar amb bones professionals».

Louise Lalu, ha vist com ha crescut un dels projectes impulsats l’any 1991 per Álvaro del Portillo a la República Democràtica del Congo, l’Hospital de Monkole. D’una consulta bàsica amb cap instrumental s’ha passat a tenir més de 100 llits. És un dels projectes de solidaritat amb l’África que Harambee recolza el 2014. La idea d’iniciar aquest hospital africà, que Harambee recolza aquest any, va sorgir d’unes paraules que Álvaro del Portillo pronuncià durant una visita a la R. D del Congo: «heu de fer créixer aquest projecte, la gent del vostre país ho necessita».

Fidelitat a un missatge

Fernando de Salas, antic alumne del collegi Viaró de Sant Cugat, va explicar que va assistir a la tertúlia d’Álvaro del Portillo en aquest collegi fa gairebé 20 anys. Va destacar dues característiques d’Álvaro del Portillo, la «humilitat i fidelitat» tot ressaltant també la vessant social, ja que va recordar com Álvaro del Portillo encoratjava sempre a «servir els altres a través de la realització d’obres de misericòrdia»

També va recordar que “quan es reunia amb grups de gent gran o de gent jove, els convidava a ocupar-se dels menys afavorits, promovent projectes per ajudar a remeiar les necessitats educatives, sanitàries, laborals, etc. de manera concreta, per apropar a Déu les persones i que elles s'acostessin a Ell”.

De Salas va afegir que «en els seus ensenyaments, apresos de sant Josepmaria, es repetia constantment que la santedat, la cerca de la perfecció, que se’ns demana a tots en l’Evangeli consisteix en començar i recomençar, en aixecar-se de les caigudes, en rectificar. La vida no consisteix en tenir un full de servei immillorable sinó en aquells esborranys –fent referència uns apunts manuscrits, però plens de guixots! que es poden veure entre a les relíquies exposades– que sempre ens han d’animar a seguir endavant».