Què vol dir-nos la Montse Grases a les persones del segle XXI?

Montse Grases era una jove amb gran connexió amb Jesús a través de la pregària. Així ho va explicar el vicepostulador de la seva causa de canonització, José Carlos Martín de la Hoz, als joves i prop d'un centenar de persones que van acudir a l'Oratori de Bonaigua per conèixer millor el missatge d'aquesta jove barcelonina.

Com pot ser exemple de virtuts una noia tan jove com la Montse? D'on treia la força una jove de 16 anys per dur amb alegria una malaltia tan dolorosa com un càncer (sarcoma d'Ewing)? No li sortia res malament? Com puc imitar-la? Com ho feia per acostar les amigues a Jesús? Els nombrosos joves que van assistir a la conferència col·loqui el passat 3 de març sobre la Montse Grases van poder fer aquestes i més preguntes que sorgeixen quan un es troba amb una història de fe viva com la de la venerable Montse Grases (Barcelona,1941- 1959). Alguns van explicar com li resaven i els havia concedit un favor, com per exemple un jove deia que li havia demanat aprovar el carnet de conduir,però potser una mica tard perquè l'havia aprovat a la quarta. Una jove mexicana anomenada Montse explicà que li devia el nom, ja que la seva mare li va posar per la devoció que tenia a Montse Grases.

El vicepostulador de la causa de canonització de Montse Grases, Mn. José Carlos Martín de la Hoz, va parlar abans del col·loqui de com sorgeix un sant, de l'avantatge que els sants formin part de la vida de les persones. "Quan es consolida la vida d'una persona exemplar, de la qual s'aprèn, aleshores s'inicia la causa de canonització", va explicar. Recordà, també, unes paraules del Papa Francesc que parla de la necessitat de reescriure la història de l'Església, que ha arribat l'hora de "la veritable historia de l'Església, que és la història dels sants".

En tot procés de santedat hi ha tres passos, segons explicà Martín de la Hoz: "Curiositat per Jesucrist, trobada amb Jesucrist i enamorament de Jesucrist". "El veritable impacte" afegí,"té lloc cada vegada que faig oració, allí és on es dóna la trobada amb Jesucrist".

Montse Grases es va fer moltes preguntes. "El que impressiona d'ella i dels sants són les preguntes que fan en l'oració", diu Martín de la Hoz. Va remarcar dues idees en la seva exposició i també en les respostes als joves assistents: és important fer preguntes i fer-les en l'oració. "El bonic de la Montse Grases és que davant els fets -la seva malaltia, la seva vocació a l'Opus Dei- va respondre amb una pregunta fins que s'adonà que qui la cridava li donaria la gràcia".

En veure la seva vocació, Montse Grases va dir "Barcelona em semblava diferent". I Martín de la Hoz comenta davant aquesta frase que "quan un està enamorat, les coses es veuen diferent, quan estiguem enamorats de Déu veurem Barcelona de manera diferent". I va suggerir: "Demanem-li a Montse Grases allò que ens falta".

En l'inici de la sessió es van passar dos vídeos breus de joves que explicaven como viuen la seva fe al segle XX sobre com compartir la fe i viure una fe que porti a servir.