Per a servir, servir

Article del vicari de l'Opus Dei per a Catalunya, Mn. Ignasi Font Boix, en motiu de la mort del prelat Mons. Xavier Echevarría, publicat a Catalunya Cristiana el passat 26 de desembre.

Revista de premsa
Opus Dei - Per a servir, servir

Per a servir, servir

Vaig conèixer Mons. Echevarría al novembre de 1972. Venia acompanyant sant Josepmaria i el beat Àlvar. Estava pendent de tot. Molt jove, després de ser ordenat sacerdot, ja va ser escollit com a secretari per Sant Josepmaria que, previsorament, va preparar personalment els dos successors seus. Així va aprendre de primera mà què suposa la paternitat. Això el marcà profundament.

Al setembre de 1974 vaig conviure amb ell unes setmanes a Premià. Sant Josepmaria, de tornada d'un esgotador viatge d'evangelització per Amèrica, malalt, necessitava recuperar-se. Don Javier -així li dèiem- estava en tot, sempre en tercer pla, com corresponia a la diferència d'edat. Es notava que sant Josepmaria se l'estimava molt.

Després l'he trobat sovint. Quan el beat Àlvar del Portillo va succeir sant Josepmaria, don Javier va ser al seu costat, inseparable i immediat collaborador. Moltes vegades vaig sentir el beat Àlvar dir: Pregunteu a don Javier, que ho recorda tot. Tenia una memòria fabulosa i, en efecte, es recordava de tot. Els dos havien conviscut amb el fundador. Els movia dur a terme - en l’Església i en el món- el carisma que havien après d'ell. És a dir, buscar la santedat personal en la vida ordinària, especialment per parts dels laics, mitjançant l'acompliment amorós dels deures professionals, familiars, civils, religiosos, que els pertoquen. Déu urgeix a això. Sant Josepmaria va fer que irrompés en el món aquest missatge "vell com l'Evangeli i com l'Evangeli nou", i en va fer la primera expansió. Amb el beat Àlvar va culminar el reconeixement de l'Opus Dei i va continuar l'expansió per tot el món. Monsenyor Echevarría l'ha impulsada arreu del món. Li urgia posar aquest llevat d'amor de Déu, a totes les perifèries de la geografia humana. Ha mort impulsant-ne l'inici estable a Angola, Vietnam, Bulgària, Cuba... En aquests vint-i-dos anys en què ha esta prelat i pare, gairebé m'espanto de tot el que ha arribat a fer: viatges d'evangelització, trobades, escrits... I fins el final. Mai es va concedir una pausa en el seu servei, ni pel cansament, ni per la manca de salut o de temps.

-No puc dir-los que no, se'l va sentir dir al final d'un altre viatge, a les deu de la nit, quan li van comunicar el traspàs d'un fill seu. Va anar a vetllar-lo. El dia següent va haver d’anar d'urgència a un hospital: es trobava molt dèbil. Ha viscut decididament entregat als altres. Sense concessions. Va aprendre de sant Josepmaria que "Per a servir, servir". És a dir, per a ser útil, cal servir. Estimava molt aquesta terra. Ha estat arreu: a Montserrat, a Tarragona, a Girona, a Lleida, a Andorra... Aquest mes de setembre va voler passar per Barcelona: van ser només tres hores. Va insistir que la pregària és la veritable arma per a tota tasca d'evangelització, i afegí: "Que us desviviu per tots".

Ho resumiria amb les paraules que sant Pau digué a Timoteu: home de Déu. Com obliga això per dintre! Ell ho sentia a tothora. Es palpava. És el que ens ensenya Jesús: el camí de la Creu, del sacrifici, de la donació permanent als altres, és el camí de la fecunditat i de l'alegria. És el que li toca ser a un pastor.

Mn. Ignasi Font Boix