Montse Grases, una apassionada del bàsquet que transmetia alegria

Avui tindria 75 anys, però va morir molt jove. El Papa Francesc la va declarar venerable fa gairebé un any. Durant una trobada a Roma, es va explicar que el procés de beatificació segueix avançant.

Notícies

"La Montse era de les que si algú li deia: 'escolta, t'agradaria fer això?' Responia que sí perquè era una manera d'acompanyar l'altra persona, la seva amiga, de fer-la feliç amb allò que a l'altra li agradava". Així ho va explicar la teòloga i historiadora de l'Institut Històric de sant Josepmaria, Maria Eugenia Ossandón.

Durant una trobada a Roma per recordar-la, es va assegurar que el procés de beatificació segueix avançant. A Montse Grases, nascuda a Barcelona el 1941, li agradava el bàsquet, el tennis, la música, ballar i fer teatre. Tenia molts amics. Amb les amigues impartia catequesi a nens dels barris pobres i els portaven joguines i dolços.

Aquells que la van conèixer afirmen que era una noia molt feliç, que transmetia alegria també en els moments més dolorosos del càncer terminal que va provocar la seva prematura mort, el 1959.

Aquells que la van conèixer afirmen que era una noia molt feliç, que encomanava alegria (...) Amb les seves amigues impartia catequesi a nens de barris pobres de Barcelona

Francesco Russo, que treballa a les Causes dels sants de la Prelatura de l'Opus Dei, va afirmar a Roma que la Montse "és una figura atraient perquè és una noia que tenia molts amics, una noia molt simpàtica, que li agradava la música, el teatre... tenia moltes qualitats".

Montserrat Grases va conèixer l'Opus Dei el 1954, i poc a poc va advertir que Déu la cridava per aquest camí de l'Església. Tenia per davant una vida plena de projectes. Volia seguir de prop a Déu en la seva vida quotidiana. No es va deixar portar pel pessimisme quan li van diagnosticar la malaltia, tot i que -com va recordar Ossandón- "una vegada li van demanar com era el mal de la cama i ella va dir: És com si un gos rabiós m'estigués mossegant el genoll i no em deixés anar".

Montse, en les seves circumstàncies, va aprendre a estimar la voluntat de Déu, va posar-se en les mans de Déu de manera que quan li va arribar la malaltia la va trobar preparada per acceptar-la

José Luis Gutiérrez, postulador de la Causa de canonització de la Montse va emmarcar la seva trajectòria: "Què ens ensenya Montse? Que ella en les seves circumstàncies va estimar la voluntat de Déu, va posar-se en les mans de Déu de manera que quan li va arribar la malaltia la va trobar preparada per acceptar-la. Seria fals dir 'Bé, doncs va tenir una vida plana sense res de particular però li va venir la malaltia com un cop de gràcia' ... Prefereixo que ens fixem en la seva vida anterior, quan estava amb les seves companyes, amb les seves amigues, quan va fer excursions".

La devoció a la Montse és present en molts països: el 2014 es van editar més de 40.000 estampes en alemany, àrab, xinès, japonès, o tagal. Amb el seu testimoni, la Montse ens recorda que és possible trobar Déu i tractar-lo en el propi ambient, a la família i a la feina.