Montse Grases, un referent per la joventut

Més d'un centenar de persones es va reunir el dijous 7 d'abril a l'oratori de Santa Maria de Bonaigua de Barcelona per celebrar la Missa funeral per l'ànima de la Servent de Déu Montse Grases i pregar un respons a la cripta on està enterrada.

La coincidència amb la Setmana Santa va endarrerir la celebració de la marxa al Cel de la Montse, que va ser el 26 de març de 1959, ara fa 57 anys, però no ha disminuït l'estimació de familiars, amics i fidels que van anar a pregar per ella i demanar la seva ajuda per necessitats grans i petites. El rector de l'oratori, Ignasi Sala, va oficiar la Missa solemne, amb l'altar adornat, cants i acompanyament de l'orgue.

Durant la homilia va recordar que estem en l'any de la Misericòrdia i va explicar que havia escollit l'Evangeli de les benaurances perquè l'exemple dels qui van lluitar per viure-les ens ajuda en el camí de la santedat. "La Montse, a més, és un referent especialment proper per a la gent jove: gràcies a la seva correspondència a la formació cristiana que va rebre a la seva família, en els centres escolars on va estudiar –els del Nen Jesús i Jesús Maria– i, més endavant, al club juvenil Llar, cresqué en l'amor de Déu i dels altres”.

"Tot i que recordem més els últims mesos, durant la seva curta vida va anar dient 'sí' a Déu en les coses petites, amb admirable senzillesa, per després –quan va arribar la malaltia– poder dir-ho en les grans, com es prega en l'estampa per a la devoció privada.

El rector va destacar també la devoció que tenen a la Montse tantes persones i com aquest fet s'evidencia en el llibre de firmes que està a la cripta, molt visitada per grups, persones de llocs propers i també de lluny; i sobretot per joves que participen al Congrés Univ de Roma i que passen per Barcelona camí d'Itàlia.

L'acte va acabar amb un respons a la cripta on descansen les seves restes mortals, una capella lluminosa amb l'Anunciació al retaule. Davant de l'entrada, al costat de la làpida de la Montse, hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat que tenia a la casa dels seus pares, on tant va pregar, adornada amb flors senzilles, de colors vius.

Varias estudiantes ante la tumba de Montse Grases.