Estimats germans i germanes,
En la catequesi d'avui hem considerat com l'esperança cristiana està oberta a la novetat més gran, perquè està oberta a Déu, que sap crear sempre coses noves i sorprenents en la nostra vida i en la història.
La Bíblia ens mostra que el camí del creient té una meta i un sentit. És la Jerusalem del Cel, on ens espera ple de tendresa per eixugar les nostres llàgrimes i donar-nos descans en les nostres lluites i fatigues. Davant tant de sofriment al món, a tants nens que pateixen per la guerra, el plor de les mares, els somnis trencats de tants joves, les penúries de tants refugiats, l'esperança cristiana ens assegura que tenim un Pare; tenim un Pare que plora i s'apiada dels seus fills, que ens espera per consolar-nos, perquè coneix els nostres patiments i ha preparat per a nosaltres un futur diferent.
L'esperança ens porta a creure amb fermesa que la mort i l'odi no tenen l'última paraula. Que el mal al final serà eliminat com el jull del camp. I, sobretot, ens dóna Jesucrist que ens acompanya i consola en el camí.
© Copyright - Libreria Editrice Vaticana