“La dona és el motor del desenvolupament a l’Àfrica"

Entrevista a Linda Corbi, coordinadora d’Harambee, un projecte internacional de cooperació amb l’Àfrica.

Linda Corbi.

Parlem sempre de «projectes» per a l’Àfrica. No és una mica paternalista aquesta visió?

Harambee desitja ajudar els africans recolzant-los en les seves iniciatives, en el ple respecte de la seva cultura, exaltant les qualitats humanes i valorant els recursos naturals d’aquest bellíssim continent. En aquesta perspectiva, no hi ha espai per actituds paternalistes.

Quina és la seva visió del paper efectiu de la dona en la promoció social, humana i cultural d’aquest continent?

La dona és fonamental en la cultura africana. Ella és la que treballa, la que s’ocupa dels fills i la que contribueix activament en les necessitats de la comunitat.

Els nostres projectes es dirigeixen preferentment a ella, que en el paper de mare garanteix el futur d'Àfrica. Però com a l’Àfrica la dona viu dels seus «deures», pesats, pesadíssims, però que són la base d’un ordre social que abans o després haurà de confrontar-se amb un món divers, m’agradaria que llavors la dona no estigués sense preparar i que al costat dels «deures» tingués també clars els seus drets: dret a la salut; dret a decidir el seu propi futur; dret a somiar per als seus fills un futur millor: dret a l’educació; dret a ser dona sense per això renunciar a la seva pròpia identitat, feminitat i dignitat.

Els africans es lamenten de la indiferència d’Occident, com si ens recordéssim d'Àfrica només quan succeeixen desgràcies. Està d’acord amb aquesta visió?

El que mou Occident efectivament s’estimula pels sentiments o les pròpies necessitats materials. No podem ignorar la riquesa natural d'Àfrica, començant pel petroli.

Tanmateix, cal pensar en tantes persones i organitzacions humanitàries que, mogudes per sentiments de justícia social, posen l’home africà en el centre del seu interès i activitat. Realitzen un ampli treball silenciós, constant, eficaç, que actua, malgrat les dificultats, la majoria de les vegades de forma amagada, sense reconeixements oficials; i per això no són notícia.

    zenit.org