José María Hernández Garnica conegué I'Opus Dei i el seu fundador a la tardor del 1934. Quan va arribar a una residència del carrer Ferraz de Madrid, sant Josepmaria el saludà i li digué: “Home Chiqui molt bé! Té, agafa aquest martell i uns claus i, apa!, a clavar allà dalt". Aquest gest, tal i com va explicar molts cops el mateix protagonista, el marcà.
“Quan tenia 20 anys -explicava- , vaig anar per primer cop per la residència d’estudiants de I'Obra, allà vaig poder descobrir un món nou, que era donar sentit a la vocació i a les virtuts cristianes, aprendre a tractar amb Déu fins obtenir el concepte de Fill de Déu. I un lent però constant ascendir en les virtuts cristianes. És a dir, que aprenguérem a parlar amb Déu, a conèixer I'amorosa providència divina, el sentit sobrenatural del treball que donava un sentit cristià complet a la nostra vida. I tot això respirant un aire d'amistat que ens ensenyava a ser humils, desconfiant de nosaltres mateixos, però que obria un panorama en descobrir I'alegria de donar” ( José María Hernández Garnica, Meditacions, 8, V,1972).
El camí que inicià a Ferraz el va portar més tard per tot el món; sempre disposat a servir on fes falta. Va impulsar la tasca apostòlica entre homes i dones de l’Opus Dei als Estats Units, Mèxic, Guatemala, Colòmbia, Anglaterra, Alemanya, Suïssa i Barcelona. Va ser un viatger al servei de les ànimes. I així es pot comprovar en la biografia que es presentarà a l’església on reposen les seves despulles, Santa Maria de Montalegre.
Fidel col·laborador de sant Josepmaria
El Dr. Hernández Garnica va néixer a Madrid el 1913, i fou doctor enginyer de mines i també en ciències naturals. Va fer el doctorat en sagrada teologia a la Universitat Lateranense de Roma amb una tesi en teologia moral que es titulava “La moral en els sistemes d'intervenció econòmica”, dirigida pel famós teòleg Pietro Palazzini.
Demanà l'admissió a l'Opus Dei un any abans d'esclatar la guerra civil. Des de ben aviat va ser un bon suport pel seu fundador. Va ser un dels tres primers sacerdots de la prelatura. Rebé l'ordenació sacerdotal el 1944 i sant Josepmaria li encarregà especialment que impulsés la tasca apostòlica de les dones de l’Opus Dei a Espanya, cosa que compaginà amb altres moltes feines sacerdotals a Barcelona i arreu de l’Estat, i també exercir el ministeri sacerdotal per altres països adaptant-se a ambients i mentalitats ben diverses.
Va morir el 1972 a Barcelona amb fama de santedat, per un càncer a la base de la llengua. S'havia traslladat a Barcelona mesos abans per a ser tractat d'aquesta malaltia que, finalment, no superà. A poques setmanes del seu traspàs va poder veure per última vegada sant Josepmaria, amb ocasió d'una catequesi a Barcelona i d'altres ciutats. A l'Escola esportiva Brafa, a Nou Barris, el fundador de l'Opus Dei va parlar d'ell, de la seva fortalesa d’ànim i de l’acceptació de la voluntat de Déu.
Presentació “ Roturando los caminos ”
Dijous 30 de maig a les 19:00 h.
Sala d’actes Santa Maria de Montalegre
C/ Valdonzella, 13, 08001 – Barcelona
telf. 93 301 43 47
www.montalegre.org Bibliografia Roturando los caminos , José Carlos Martín de la Hoz , col·lecció Testimonios, d’Ediciones Palabra, 2013
Obrint Horitzons. Semblança de José María Hernández Garnica . José Carlos Martín de la Hoz. Edita Església de Santa Maria de Montalegre, 2010.
Por los caminos de Europa , José Carlos Martín de la Hoz. Ediciones Palabra, 2004.
