Isidoro Zorzano, declarat venerable

El Papa Francesc va autoritzar a la tarda del 21 de desembre de 2016 la promulgació dels decrets relatius a 8 causes de canonització a la Congregació de les Causes dels Sants. Entre aquests, es troba el decret sobre l'heroïcitat de les virtuts d'Isidoro Zorzano (1902-1943), un enginyer que es va incorporar a l'Opus Dei el 1930.

Notícies
Opus Dei - Isidoro Zorzano, declarat venerable

En conèixer l'anunci fet per la Santa Seu, Mons. Fernando Ocáriz, que és vicari auxiliar i general de l'Opus Dei i fa cap a la prelatura des de la mort de Mons. Xavier Echevarría, ha comentat: «És un moment d'especial alegria i agraïment al Papa Francesc que arriba justament mentre a la prelatura de l'Opus Dei tenim un sentiment de pena per la pèrdua del nostre estimadíssim prelat».

També va assenyalar: «Isidoro Zorzano va ser un exemple de laboriositat i esperit de servei a la feina professional, sentit de justícia social -que es manifestava en l'atenció i el respecte als seus col·legues-, amor a l'Eucaristia, fe gran en Déu i sensibilitat cap a les persones necessitades. Unit a tots els fidels i amics de la prelatura, i als molts devots d'Isidoro, demano al Senyor que el seu exemple ens serveixi per créixer en aquests aspectes tan importants en la vida d'un cristià i per ser bons fills de l'Església ».

En una entrevista, el postulador de la causa, Mons. José Luis Gutiérrez, destaca la lleialtat d'Isidoro i el proposa com a model per als treballadors. Assenyala que la fama de santedat d'Isidoro està molt difosa -li han arribat més de 5.000 relacions de favors atribuïts a la seva intercessió- i convida a aprofitar aquest nou pas cap a la seva beatificació, per demanar favors i miracles a Déu a través d'Isidoro.

Biografia

Isidoro Zorzano va néixer a Buenos Aires (Argentina) el 13 de setembre de 1902. Tres anys després la família va emigrar a Espanya i es va instal·lar a Logronyo. Durant el batxillerat, va fer amistat amb Josepmaria Escrivà. D'adolescent, va intensificar la seva pràctica religiosa i buscava l'ajuda d'algun sacerdot perquè l'aconsellés sobre la seva vida cristiana. Exercia les obres de misericòrdia i estava sempre disposat a ajudar. Després d'obtenir el títol d'enginyer industrial, el 1927, va treballar en una drassana de Cadis. Més tard, se'n va anar a Màlaga, contractat per la Companyia dels Ferrocarrils Andalusos. Allà també va donar classes a l'Escola Industrial. Durant aquells dies, Isidoro va començar a sentir amb més profunditat inquietuds espirituals.

El 1930, Josepmaria Escrivà -que era sacerdot des de feia cinc anys- li va explicar el missatge de l'Opus Dei: buscar la santedat i fer apostolat a través del treball professional i del compliment dels deures ordinaris. Isidoro va advertir que aquell panorama responia a les seves aspiracions i va decidir formar part de l'Opus Dei. Va fomentar la seva vida d'oració, matinava per assistir a Missa i combregar i col·laborava amb obres assistencials. Era conegut pel seu sentit de justícia, el seu esperit de servei i la seva proximitat amb els qui treballaven sota la seva direcció.

Durant la Guerra Civil espanyola va assistir a moltes persones, proporcionant-los provisions, aliments i ajuda espiritual. Va contribuir a mantenir units els membres de l'Opus Dei amb sant Josepmaria i entre ells. Va posar de manifest el seu amor a l'Eucaristia: malgrat les restriccions, proporcionava a sant Josepmaria i altres sacerdots el pa i el vi perquè poguessin celebrar la Missa en la clandestinitat, guardava les sagrades formes perquè combreguessin els refugiats i facilitava als coneguts l'assistència a la celebració eucarística. Per ajudar a totes aquestes persones, s'emparava en la seva condició d'estranger, precàriament documentada amb la seva partida de naixement a Buenos Aires. Podia haver estat arrestat i executat en qualsevol moment.

Acabada la guerra, Isidoro va treballar a la Companyia Nacional de Ferrocarrils de l'Oest. A més, sant Josepmaria el va nomenar administrador de les obres d'apostolat de l'Opus Dei: va exercir aquest encàrrec amb disponibilitat, humilitat i sense perdre la pau davant les dificultats econòmiques. Isidoro meditava detingudament la vida de Crist, acudia a la Mare de Déu amb afecte filial, manifestava el seu amor a Déu en el servei als altres i en la cura de les coses petites.

Als començaments de 1943 li van diagnosticar una linfogranulomatosis maligna. Va portar la dolorosa malaltia amb fortalesa i abandó en la voluntat de Déu. Va morir amb fama de santedat el 15 de juliol d'aquest mateix any, als quaranta anys, i va ser enterrat al cementiri de l'Almudena. El 2009 les seves restes van ser traslladades a la parròquia de San Alberto Magno de Madrid, on reposen actualment.

La causa

El procés informatiu sobre Isidoro Zorzano es va instruir a Madrid entre 1948 i 1961. En total van declarar 71 testimonis, entre ells sant Josepmaria Escrivà. Posteriorment, per disposició del beat Pau VI i de sant Joan Pau II, es va reformar la normativa de les causes de canonització. Com a conseqüència, entre 1993 i 1994 es va instruir un procés addicional. La Congregació de les Causes dels Sants va decretar la validesa de tots dos processos -l'informatiu i l'addicional- el 1994.

El 25 de març de 2006 es va presentar en aquest dicasteri la Positio sobre la vida i les virtuts del servent de Déu. El 17 de novembre de 2015, el congrés peculiar dels consultors teòlegs va respondre positivament a la pregunta sobre l'exercici heroic de les virtuts d'Isidoro Zorzano. El 13 de desembre de 2016, la sessió ordinària dels cardenals i dels bisbes es va pronunciar en el mateix sentit.

El dimecres 21 de desembre de 2016, el Papa Francesc va rebre del cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació de les Causes dels Sants, una relació detallada de les fases de la causa, va ratificar el vot de la Congregació de les Causes dels Sants i va autoritzar que es publiqui el decret pel qual es declara venerable al servent de Déu Isidoro Zorzano.

Més informació:

Biografia
Cronologia de la causa
Entrevista al postulador
Documentació