Ignasi Pujol: “La meva relació amb Déu és una història d’amor que vull renovar diàriament”

El passat dissabte 10 de maig, Ignasi Pujol va rebre l’ordenació sacerdotal a Roma de mans de Mons. Xavier Echevarría. Reproduïm a continuació una entrevista que va ser publicada abans de l’ordenació pel full parroquial de Sant Antoni de Vilamajor.

Mn. Ignasi Pujol

¿Per què va decidir oferir la seva vida al Senyor?

Des de petit, a casa els pares em van ensenyar a tractar Déu com a un Pare, mitjançant senzilles pregàries i introduint-me a la vida dels sagraments especialment de la confessió i l'eucaristia. Això es veia reforçat tant a la parròquia com a l'escola. Quan tenia dotze anys, els pares em van fer un regal. Jo, molt il·lusionat com qualsevol nen, l'esperava amb gran expectació, perquè a més no hi havia cap motiu pel regal. En obrir-lo, em vaig portar una petita decepció perquè es tractava d'un llibret. M'havia imaginat que seria alguna joguina o una cosa semblant. Però dins el llibret, el pare m'havia escrit unes paraules que en aquell moment no entenia gaire: “Pel meu fill Ignasi, llegeix i rellegeix moltes vegades el primer punt d'aquest llibre, això és el que volen els teus pares pels seus fills". Amb el temps he anat llegint aquell punt que diu “que la teva vida no sigui una vida estèril. -Sigues útil. -Deixa rastre. -Il·lumina amb la lluminària de la teva fe i del teu amor...". Aquestes paraules de sant Josepmaria Escrivà feien més efecte a mesura que anava tractant el Senyor a l'eucaristia i en les meves estones d'oració.

D'esquerra a dreta: Mn. Ignasi Pujol i Mn. Dámaso Azagra

¿De quina manera Jesucrist l'ha anat cridant i el segueix cridant a oferir la seva vida al servei dels qui Ell vulgui?

En un moment donat vaig veure que el Senyor m'havia donat tantes coses i que la gent estava tan necessitada d'Ell. Jo no em podia quedar al marge i em preguntava: “No m'estarà fent veure el Senyor que espera alguna cosa més de mi?" I sentia de rerefons “que sigui útil, que il·lumini". Així que, després de resar-ho, li vaig dir que “jo no em veia capaç però amb Ell, que és un Pare que entén les meves limitacions, sí". En aquell moment, li vaig dir que sí quan em cridava a l'Opus Dei; i ara també, amb aquesta concreció de la meva vocació com a sacerdot. Procuro que la meva relació amb Déu sigui una història d'amor, que l'haig d'anar renovant diàriament, a vegades donant gràcies i moltes vegades demanant perdó. Déu em crida cada dia.

¿Què significa la consagració sacerdotal?

Per a mi la consagració sacerdotal significa rebre immerescudament un do de Déu, una carícia seva. Amb el sacerdoci el Senyor em dóna una ajuda especial per a apropar-me més a Ell i dur a terme la seva missió que, com recordava el Papa Francesc, consisteix a portar Déu a la gent i la gent a Déu.

¿Com ho viu?

Lògicament, ara que estic en els dies previs a l'ordenació amb una mica de nervis, però sobretot amb molta il·lusió, alegria i confiança perquè sé que el Senyor no es deixa guanyar mai en generositat.