Mons. Ocáriz: "Senyor, volem ser persones que saben estimar"

Amb motiu de l'aniversari del naixement de sant Josepmaria, el prelat de l'Opus Dei va celebrar la santa Missa a l'església prelatícia de Santa Maria de la Pau. Recollim unes idees de la seva predicació.

Altres intervencions
Opus Dei - Mons. Ocáriz: "Senyor, volem ser persones que saben estimar"

Mons. Fernando Ocáriz va començar agraint a Déu la vida i la fidelitat del fundador de l'Opus Dei i va convidar a considerar que "tot aniversari, tot natalici, ens parla que cal aprofitar el temps, no n'hi ha prou que només passi". Va recordar: "Precisament en aquesta mateixa església, el 9 de gener de 1968, sant Josepmaria va celebrar la santa Missa i, en l'homilia, va afirmar que els anys per si sols no donen la saviesa ni la santedat. I es preguntava: 'Quina és la manera d'aprofitar el temps? De què hem, Senyor, d'omplir els nostres dies perquè siguin realment aprofitats, i vagin donant saviesa i santedat? Ho sabem bé -va afegir-: hem d'omplir els nostres dies d'amor a Déu'".

Ho sabem bé —va afegir—: hem d'omplir els nostres dies d'amor a Déu

Arran d'aquestes consideracions, Mons. Ocáriz va encoratjar a imitar sant Josepmaria, qui volia que se'l pogués definir com un home que sabia estimar. "En primer lloc, ¡com estimava el Senyor! Tenia molts detalls senzills, però constants, amb el Senyor present en l'Eucaristia. Amb quina devoció es preparava per assistir i celebrar la santa Missa. Així voldríem estimar-te, Senyor, a tu; que, com sant Josepmaria, se'ns vagi l'ànima al sagrari moltes vegades al dia, si no físicament, almenys amb el cor".

Sant Josepmaria celebra la missa a santa Maria de la Pau (Roma) el 9 de gener de 1968.

"Com estimava l'Església i el Papa. Estimava tant l'Església, perquè estimava molt a Jesucrist, i veia en el Papa el vicari de Crist ". I va continuar: "Com estimava les seves filles i els seus fills". I va afegir: "Era un afecte humà i sobrenatural alhora. Que nosaltres, Senyor, per intercessió de sant Josepmaria, siguem persones que saben estimar; es tracta d'una decisió ferma de buscar el bé dels altres, de gastar-se pels altres, de servir els altres, acompanyi o no el sentiment".

La filiació divina ens porta a una oració confiada

Aquest afecte és conseqüència de veure Crist en els altres. Per això, Mons. Ocáriz va fer referència a la primera lectura de la Missa, al passatge de l'epístola de sant Pau als cristians de Roma, que diu: "Tots els que són conduïts per l'Esperit de Déu són fills de Déu. I vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus per caure en el temor, sinó l'esperit de fills adoptius, que ens fa anomenar Déu Abba!, és a dir, Pare!". Va convidar a considerar "com el Senyor va voler imprimir al cor de sant Josepmaria el sentit de la filiació divina, que és saber-se i sentir-se vivament fill de Déu. Nosaltres no volem tenir por a res ni a ningú, perquè som filles i fills de Déu. La filiació divina ens porta a una oració confiada, en la qual l'experiència mateixa dels nostres límits, dels nostres defectes, -i fins i tot dels nostres pecats-, no ens treu la pau, perquè ens mou a tornar a la casa del Pare amb alegria, com el fill pròdig. Ens porta a descansar en el Senyor, quan ens sentim preocupats".

Mons. Fernando Ocáriz va acabar invocant la Santíssima Mare de Déu, causa de la nostra alegria, "perquè siguem persones alegres, sembradores de pau i d'alegria".