Tot va succeir en el mes de juliol, en només quatre setmanes. "Un rècord si pensem en allò a què estem acostumats", assenyala un habitant de Buvuma. Un mes pot ser poc temps per a construir una escola, però els preparatius van començar fa més d'un any. En el 2004, en efecte, es va formar un comitè a Estocolm compost fonamentalment per estudiants de la residència universitària Lärkstadens Studiecentrum. L'objectiu era promoure una iniciativa de servei a Àfrica: edificar una escola.

El projecte era ambiciós i necessitava suport material i financer. Els voluntaris suecs van invertir moltes hores en una primera fase de promoció. Van escriure i van visitar empreses i comerços, així com famílies i coneguts. Qualsevol ajuda i col·laboració era ben acceptada: material de construcció i utensilis de treball, diners en metàl·lic i roba. En efecte, la generositat de molts suecs ha fet possible aquest projecte. Per la seva banda, els estudiants han cooperat no només amb la dedicació de temps i energies, sinó també pagant una part de les despeses.

En arribar a Uganda, els voluntaris suecs es van trobar amb la companyia d'altres coetanis ugandesos. Es tractava d'estudiants de Kampala, que freqüenten Bugala Study Center, un centre de l’Opus Dei. "A Suècia volíem sumar forces i vam trobar a Uganda un grup d'estudiants disposats a participar en la construcció de l'escola", explica Javier. "L'ajuda va resultar preciosa i veritablement útil, especialment en el terreny comunicatiu", puntualitza.

La vida a Buvuma

La majoria de la població del llac Victòria viu de la pesca i Buvuma, que compta amb 20.000 habitants, no és una excepció. L'alimentació és escassa i el clima general és de pobresa. Els voluntaris van haver d'adaptar-se a l'entorn i a les possibilitats que oferia. Els menjars, per exemple, van consistir en arròs, llegums, kasawa i moniatos.

Durant aquestes setmanes a Àfrica, els voluntaris han après moltes coses, principalment de la seva gent, i a valorar d'una altra manera la vida a Europa. Robert, estudiant suec, diu que en aquest viatge ha après també a valorar el temps i la importància de treballar amb ordre i en equip. "Hem seguit un programa i un horari precisos, i això ens ha permès realitzar moltes coses".

En efecte, els nois van seguir un horari exigent, de vuit hores diàries de treball, de dilluns a divendres. "No està malament, si es té en compte que som estudiants i són les nostres vacances", afirma Robert. L'escola dista de l'allotjament uns 30 minuts, trajecte que els joves realitzaven tots els dies en un vell camió, que havia d’adaptar-se contínuament a les variacions del temps: si plovia, el camí es convertia en un autèntic fangar. Si el temps era sec, en canvi, s'aixecava de la terra un polsim, que empassat pot produir altes febres. Per això, en aquests casos, els viatgers havien de cobrir-se la boca amb una màscara.

L'escola es va inaugurar l'última setmana de juny amb la celebració de la Santa Missa per part de Father Anatoli, rector de Buvuma i únic sacerdot de l’illa. Aquest dia, tot eren cares somrients, també entre els voluntaris. En la seva homilia, el rector va agrair el testimoniatge cristià d'aquest grup de joves estudiants. "En resar i assistir a Missa tots els dies, el vostre voluntariat en aquesta petita ciutat d'Àfrica ha assolit un sentit profund i molt més fecund".