El 14 de novembre va morir Joan Mayné Torras (Sant Boi de Llobregat, 1928-Barcelona, 2016), renovador de l’escultura sacra. Tenia 13 anys quan amb les restes d’un decorat i l’ajuda d’un ganivet va tallar un cap de guix. De seguida el professor que havia descobert la seva predisposició artística va trucar al seu pare. Aquest jove acabaria contribuint a la devoció familiar amb imatges de la Sagrada Família als cinc continents. Entre les desenes d’escultures que ha fet destaquen les seves obres per a l’església de la Sagrada Família d’Igualada, la catedral de Toledo, l’església dels Hostalets de Balenyà, les Germanes Hospitalàries de París, el santuari de Torreciutat, una capella de Sydney o el mausoleu de Chicago, entre d’altres.
Va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona i va treballar amb Vicenç Navarro, Joaquim Ros i Josep Maria Camps Arnau. Doctor en Belles Arts el 1963, a partir de 1968 va ser professor a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Després seria catedràtic i director del departament de Processos de l’Expressió Plàstica a la facultat de Belles Arts de la UB.
Els primers treballs els va fer en el seu petit estudi de Sant Boi. I més tard a l’estudi del Papiol, al costat del seu habitatge d’estiu, que es va convertir en estància definitiva. D’aquesta manera va poder gaudir de les visites freqüents dels seus sis fills i néts. Li agradava recordar que, nomenat director de departament, va iniciar contactes amb una universitat alemanya per fer intercanvis. i deia que això havia estat una de les primeres provatures del que es convertiria en el programa Erasmus.
La seva obra més coneguda és el gran retaule d’alabastre policromat del santuari de Torreciutat, un santuari marià situat a Osca i promogut per sant Josepmaria Escrivà de Balaguer. Allà va treballar amb arquitectes com Santi Sols, que el defineix com un home de gran vitalitat i un escultor amb una capacitat especial per captar la transcendència. Una de les últimes aparicions públiques de Mayné va ser per pronunciar una conferència sobre el retaule, al costat d’Heliodoro Dols, arquitecte del santuari. La conversa va acabar amb aquestes paraules de Joan Mayné: “Han passat 34 anys, i quan he vist el retaule m’he tornat a dir a mi mateix: Joan, això no ho vas fer tu”.