Un any més s’han celebrat les Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura (Premià de Dalt). En aquesta edició, la número 52, s’ha reflexionat sobre La conversió ecològica, una exigència de la fe. Les diferents ponències van tenir com a rerefons l’encíclica del papa Francesc Laudato Si. L’arquebisbe emèrit de Palerm (Itàlia), el cardenal Salvatore De Giorgi, va ser l’encarregat de pronunciar la primera conferència sobre Història del pensament ecològic dins de l’Església.
Hi ha consciència que és necessària la conversió ecològica? Com es pot aconseguir?
Per desgràcia, entre els cristians encara no hi ha hagut una veritable conversió ecològica, perquè en el passat la catequesi no ha tractat prou l’aspecte doctrinal i moral del problema ecològic, si bé de forma directa o indirecta l’han posat en relleu Pau VI a la carta apostòlica Octogesima adveniens, Joan Pau II a l’encíclica Centesimus annus i Benet XVI a l’encí- clica Caritas in veritate. Especialment el papa Francesc amb la publicació de l’encíclica Laudato Si, on insisteix amb fortes motivacions de fe sobre l’exigència de la conversió ecològica. Com es pot aconseguir? Donant a conèixer l’encíclica i fent pròpies aquestes motivacions, prenent consciència d’aquestes conviccions, d’aquestes actituds, d’aquests estils nous.
Es parla de sant Francesc d’Assís com del primer sant ecologista. No existia abans d’ell, a l’Església, aquest pensament ecològic?
Certament, l’atenció ecològica era present en el magisteri de l’Església abans de sant Francesc. Però en el sant d’Assís era vivíssima. Com ha precisat el papa Francesc en la seva encíclica, sant Francesc no només ha estat el cantor contemplatiu de la terra, «la nostra mare», sinó que posa en relleu que són inseparables la preocupació per la natura, la justícia per als pobres, el compromís amb la societat i la pau interior.
Un altre Francesc, el papa Bergoglio, s’ha convertit en un referent de l’ecologia; perquè una encíclica com Laudato Si en aquest moment?
Perquè avui com mai la terra, «la nostra casa comuna», és maltractada i saquejada, especialment en detriment dels pobres i de tots els descartats del món, els gemecs dels quals s’uneixen als de la natura, però no són escoltats pels responsables de la vida pública, ni per les persones individuals, inclosos, per desgràcia, els creients, que presenten actituds des de la negació del problema, a la indiferència, a la renúncia còmoda o la fe cega en les solucions tècniques. Per això s’ha de canviar el rumb, una possibilitat amb què el Papa compta.
Quin és l’impacte de la Laudato Si ?
L’encíclica ha tingut un ressò ampli no només dins de l’Església, on ha estat escoltada amb un amplíssim consens, sinó arreu del món, on també hi ha hagut reserves i objeccions, especialment per part d’aquells que, homes de ciència, s’estimen més les solucions tècniques, el paradigma tècnico-econòmic.
Què afegeix la visió cristiana a l’ecologia?
Com ha desenvolupat àmpliament el Papa en el segon capítol, a la llum de la fe, de la tradició bíblica de l’Antic i del Nou Testament, s’inclou la riquesa cultural i moral en la gran responsabilitat de l’home respecte de la creació, el vincle íntim entre totes les criatures i el fet que la natura és un bé col·lectiu, patrimoni de tota la humanitat i responsabilitat de tothom.
La nostra societat ha desenvolupat una mentalitat ecològica i ha oblidat la persona humana?
Malauradament és així. Per això cal una conversió a l’ecologia integral i a l’ecologia humana, la redescoberta d’una connexió íntima entre la natura i la humanitat, una ecologia integral que en les seves diverses dimensions comprengui el lloc específic que cada ésser humà ocupa en aquest món i la seva relació amb la realitat que l’envolta.
«Déu veié que tot això era bo» ens diu el Gènesi. Com correspondre a aquesta bondat de Déu?
«Avui com mai la terra és maltractada i saquejada, especialment en detriment dels pobres»
Reconeixent amb gratitud en la pregària i en la contemplació tot el que la bondat de Déu Creador ens ha donat, amb l’esforç per custodiar la natura, protegir-la, conrear-la, embellir-la, millorar-la amb una forta responsabilitat social i, sobretot, moral.
La crisi ecològica, és un problema moral?
Indubtablement. Ho afirmava el papa Benet. Ho ha confirmat el papa Francesc. Però ja ho havia expressat clarament Joan Pau II: «El veritable desenvolupament humà posseeix un caràcter moral i pressuposa un respecte ple per la persona humana.»
Davant del canvi climàtic, quina esperança ofereix l’Església?
Ofereix l’esperança de la possibilitat i la necessitat d’un canvi de rumb, d’una veritable conversió ecològica si es posen en pràctica les línies de maduració humana inspirades en el tresor de l’experiència espiritual cristiana que el papa Francesc ha indicat en el sisè capítol de l’encíclica: alliberar-se de l’esclavitud del consumisme compulsiu que ens intenta aclaparar amb compres i despeses innecessàries i de tota forma d’egoisme que augmenta la cobdícia. També comprar sempre és un acte moral, a més d’econòmic. El Papa ha precisat que pel que fa al canvi climàtic i les seves causes, objectes de debat en el camp científic, l’Església no hi intervé, però recorda que l’activitat humana és un dels factors del canvi climàtic i que això implica una greu responsabilitat moral per fer tot el que estigui al nostre abast per reduir el nostre impacte i per evitar els efectes adversos sobre la natura i sobre els pobres.
L’ecologia s’està convertint en una nova religió?
No. És la religió el que ofereix a l’ecologia una contribució original de naturalesa espiritual i d’origen transcendent; que convida a aquella conversió interior i exterior, personal, familiar i social que tots busquem i de la qual tots som responsables, per tal de fer aquell salt cap al Misteri del qual l’ètica religiosa pren el seu sentit més profund.
Àudio de la conferència de Mons. Salvatore De Giorgi