Elecció i nomenament del prelat de l'Opus Dei

Aquest text explica el procés d'elecció i posterior nomenament del prelat, tal com recullen els "Estatuts" de la prelatura de l'Opus Dei.

Seu del Prelat a l'Església prelatícia de Santa Maria de la Pau.

Com preveu el dret, en quedar vacant l'ofici de prelat, el govern correspon al vicari auxiliar que, en el termini d'un mes, ha de convocar el Congrés general electiu perquè sigui designat un nou prelat abans que passin tres mesos des que es produeix la vacant (cfr. Estatuts, 149 §§1-2).

Els fidels de l'Opus Dei que intervenen en el Congrés electiu són sacerdots i laics d'almenys 32 anys d'edat i que porten incorporats a la prelatura un mínim de nou anys. Han estat nomenats d'entre els fidels de les diverses nacions en què l'Opus Dei desenvolupa la seva tasca pastoral (cfr. Estatuts, 130 §2). Els estatuts no estableixen un nombre màxim de congressistes. En els últims congressos, el nombre va ser de prop d'un centenar.

El nomenament dels membres del Congrés general electiu no és discrecional, sinó que exigeix el vot deliberatiu del Consell general (és a dir, només es procedeix al nomenament si hi ha majoria de vots favorables). El Consell general pren les decisions després d'haver escoltat el parer de la Comissió regional (consell que assisteix al vicari en el govern de cada regió o país) i dels congressistes de la respectiva circumscripció (cfr. Estatuts, 130 §2).

L'elecció de prelat ha de recaure necessàriament en un sacerdot, amb quaranta anys d'edat complerts, que sigui membre del Congrés i que porti almenys deu incorporat a la prelatura i cinc com a sacerdot (cfr. Estatuts, 131, 1r).

Els estatuts de la prelatura descriuen les diverses condicions humanes, espirituals i jurídiques que ha de reunir el prelat per garantir el recte exercici del càrrec: en síntesi, ha de destacar en virtuts com la caritat, la prudència, la vida de pietat, l'amor a l'Església i al Magisteri, i la fidelitat a l'Opus Dei; posseir una profunda cultura, tant en les ciències eclesiàstiques com profanes, i tenir adequades dots de govern (cfr. Estatuts, 131, 2n i 3r). Són requisits anàlegs als exigits pel dret canònic per als candidats a l'episcopat (cfr. Codi de Dret Canònic, c. 378, §1).

Per a la designació del nou prelat se segueix el sistema d'elecció canònica, regulat pel vigent Codi de Dret Canònic amb caràcter general per a les diverses institucions eclesiàstiques (cfr. Cànons 164-179; cfr. també constitució apostòlica Ut sit, art. IV) . D'acord amb aquests principis generals del dret, els estatuts de la prelatura de l'Opus Dei concreten alguns aspectes específics, entre els quals destaca, pel caràcter d'estructura jurisdiccional de l'organització jeràrquica de l'Església que té la prelatura, el requisit que la elecció hagi de ser confirmada pel Romà Pontífex (cfr. Codi de Dret Canònic, 178-179; Ut sit, IV; Estatuts, 130, §1).

El procediment electiu s'inicia amb una reunió del ple del Consell per a les dones de la prelatura, anomenat Assessoria Central: actualment componen aquest Consell trenta-vuit dones -de vint nacionalitats diferents-, entre les quals s'inclouen les delegades de les circumscripcions regionals (cfr. Estatuts, 146, §2). Cadascuna formula lliurement una proposta amb el nom o noms d'aquells sacerdots que valora com més adequats per al càrrec de prelat, que es transmeten al Congrés general electiu (cfr. Estatuts, 130, §3). Els membres del Congrés, tenint en compte les propostes del ple de l'Assessoria Central, procedeixen a la votació. Només poden votar els congressistes presents: està exclòs el sistema de compromissaris (cfr. Estatuts, 130, §1).

Un cop realitzada l'elecció, i acceptada per l'elegit, aquest -per si mateix o per mitjà d'un altre-, ha de sol·licitar la confirmació del Romà Pontífex (cfr. Estatuts, 130, §4).

Confirmada l'elecció pel Papa, el prelat queda nomenat i adquireix la plenitud de la potestat (cfr. Estatuts, 130, §1).

A partir del nomenament, ja és prelat a tots els efectes i per tant utilitza les insígnies pròpies dels qui estan al capdavant d'una circumscripció eclesiàstica, amb potestat episcopal.

Durant el temps en què es trobi vacant l'ofici de prelat, continuen en l'exercici dels seus càrrecs els qui exercien funcions de direcció, tant de caràcter general, com en l'àmbit de les diverses circumscripcions territorials de l'Opus Dei. Després del nomenament del nou prelat per part del Papa, poden ser renovats o substituïts en aquests càrrecs (cfr. Estatuts, 149, §3): en tractar-se d'una estructura jurisdiccional i jeràrquica, els diversos òrgans de govern es consideren canònicament com a vicaris o cooperadors del prelat, centre i font de la unitat de la prelatura (cfr. Estatuts, 125, §1).

La potestat del prelat s'exerceix d'acord amb el dret general de l'Església i el particular de la prelatura: la constitució apostòlica Ut sit i el Codex iuris particularis Operis Dei o Estatuts promulgats pel Romà Pontífex (c. 295 § 1), on es regulen amb precisió les diverses competències jurídiques i pastorals. Com es llegeix en els Estatuts, el prelat ha de ser per als fidels de l'Opus Dei mestre i pare, que s'estimi de debò a tots en les entranyes de Crist, i els formi i encengui amb ardent caritat, gastant la seva vida gustosament per ells (cfr. Estatuts, 132, §3).

Tant el cànon 295 del Codi de Dret Canònic com l'article IV de la constitució apostòlica Ut sit assenyalen que el prelat regeix l'Opus Dei com ordinari i pastor propi, amb jurisdicció per realitzar la missió pastoral que l'Església confia a la prelatura.

Aquesta jurisdicció s'estén als clergues incardinats a la Prelatura i als fidels laics que es dediquen a les tasques apostòliques de l'Opus Dei (cfr. Ut sit, III). Inclou el règim o govern del propi clergat, i la formació i assistència espiritual i apostòlica d'aquests laics incorporats a la prelatura, amb vista a una més intensa dedicació al servei de l'Església. Els laics, com tots els altres fidels laics, els seus iguals, estan sota la potestat del bisbe diocesà en tot el que estableix amb caràcter general per als fidels cristians i conserven la llibertat i independència pròpia de tot fidel catòlic pel que fa a les decisions familiars, professionals, culturals, socials o polítiques (cfr. Estatuts, 88, §3).

Més informació
Índex del dossier informatiu sobre el Tercer Congrés Electiu