​«El lideratge de la dona està basat en la integritat i la coherència»​

Entrevista de Carme Munté a Antoinette Kankindi, professora d’Ètica i Filosofia Política a Nairobi a la publicació Catalunya Cristiana del 9 d'abril de 2017.

La filòsofa congolesa Antoinette Kankindi és professora d’Ètica i Filosofia Política en la Universitat de Strathmore (Nairobi, Kènia). Com una forma de posar en pràctica la teoria universitària, Kankindi, que és membre de la Prelatura de l’Opus Dei, ha impulsat el projecte African Women Leadership Organization per empoderar la dona africana perquè continuï sent el motor d’Àfrica. Antoinette Kankindi ha viatjat a Espanya per rebre el Premi Harambee 2017 a la promoció i igualtat de la dona africana (www.harambee.es). En el seu pas per Barcelona, ha impartit conferències a l’IESE i la Universitat Internacional de Catalunya.

Vostè va néixer a l’actual regió de Kivu Nord, a la República Democràtica del Congo. Filla d’una família nombrosa, creient, dedicada al bestiar. Com la va marcar l’exemple dels seus pares?

Dels meus pares vaig heretar la fe catòlica. La seva generació va ser la primera a ser batejada. També vaig aprendre d’ells l’interès per les persones i per fer bé les coses. Tinc un record molt clar del meu pare ajudant la gent que per la corrupció del sistema polític i judicial no sabia com protegir les terres i propietats. El meu pare els aconsellava. Des de petita vaig voler estudiar dret pensant que tenia relació amb la justícia, però després em vaig adonar que molts dels meus professors, si bé havien estudiat a les millors universitats europees, eren col·laboradors estrets del dictador Mobutu Sese Seko, i, per tant, no contribuïen a canviar les coses dins del país. Quan vaig tenir l’oportunitat d’estudiar Filosofia vaig voler descobrir en quin moment, en la història del pensament, el dret es va desconnectar de la justícia. Per això m’interessa molt la filosofia política. Vaig dedicar la meva tesi doctoral al Fonament ètic de la política en el pensament de Charles Péguy.

Vostè diu que la dona és l’autèntic motor d’Àfrica. Amb quines dificultats es troba?

Des del punt de vista cultural, la dona ha avançat molt, però els reptes de la societat africana venen marcats avui dia per la globalització i el control del sector dels mitjans de desenvolupament. La dona no té accés als mitjans ni als recursos de desenvolupament. Ara bé, això no li impedeix continuar sent el motor. Bona part dels meus estudiants a la universitat compten amb el suport econòmic de les dones de la família: la mare, la tieta... També vaig començar a interessar-me pels temes de la dona perquè els organismes internacionals promouen els seus drets amb accions que contradiuen molts cops la nostra cultura.

Vostè denuncia, per tant, l’espoli dels recursos naturals del Congo però també la colonització cultural.

«L’espoli actual dels recursos és pitjor que el dels belgues en el segle XIX»

L’espoli actual dels recursos és pitjor que el dels belgues en el segle XIX. Els sistemes polítics a Àfrica estan controlats pel mercat. Però a més hi ha un altre tipus de colonització com és la de la salut reproductiva de la dona. Es tracta d’un eufemisme que fa servir l’ONU per promoure polítiques a favor de l’avortament i els anticonceptius. M’estimo més que em tallin la mà, com es feia en temps del rei belga Leopold II, abans que ensenyin als nostres nens i nenes un comportament immoral.

Vostè fa classes a la Universitat de Strathmore, de l’Opus Dei. A més sobre el terreny impulsa projectes de lideratge femení. Com definiria el lideratge de la dona?

El lideratge de la dona que promoc a la universitat està basat en la integritat i la coherència. No vull que es tanquin en l’individualisme liberal del món de l’empresa. En el pla pràctic hem impulsat el programa Women Leadership. Es tracta de dones que ajuden altres dones donant-los feina a les seves empreses, sent-ne les mentores... També hem impulsat l’UKE Intergenerational Women Leadership a la zona rural de Narok, on viuen els massai, perquè les dones impulsin els seus petits negocis i comptin amb ingressos regulars. Amb el que guanyen les joves a més poden pagar-se els estudis a la universitat. Si aixeques les dones, aixeques tota la família. A més, les joves que comencen la seva pròpia empresa ja no ompliran les files d’immigració cap a Europa i contribuiran al fet que altres també es quedin.

Catalunya Cristiana
Carme Munté