“Tots els cristians d’arreu del món hem de treballar per assolir la plena comunió que el Senyor ens demana”. Amb aquestes paraules, l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha obert les XLII Jornades de Qüestions Pastorals.
L’acte principal de la jornada ha estat la conferència del cardenal Kasper. En la seva intervenció, ha assegurat que, en els darrers 40 anys, “el diàleg ecumènic ha fet grans passes endavant” que han possibilitat “acostaments substancials en diverses matèries i, en algun cas, arribar a un consens”. En el balanç positiu figuren la recent visita del Papa Benet XVI al Patriarca ecumènic i la visita a Roma de l’arquebisbe d’Atenes i de tota la Grècia, que ha considerat d’“històriques”.
“Malgrat aquests progressos tan engrescadors, no es pot negar que, més enllà de les dificultats singulars, normals i que formen part de la vida, el diàleg d’alguna manera s’hagi encallat, encara que no s’hagin aturat els col·loquis i els encontres, les visites i la correspondència”, ha assegurat Kasper. Entre els motius d’aquesta situació, explica el cardenal, es troba el fet que “després d’haver superat molts malentesos i haver aconseguit un consens fonamental” ara “”hem arribat al nucli dur de les nostres diferències eclesiològiques”.
Per continuar avançant, Kasper aposta per un ecumenisme espiritual, “cor del moviment ecumènic”, no tan centrat en els diàlegs teològics com en “la pregària ecumènica comuna, conversió personal i reforma institucional, penitència i esforç per la santificació personal”.
En aquest sentit, ha animat que hi hagi entre les confessions cristianes una “cooperació en favor de la vida, de la justícia, dels drets de l’home i de la pau”. Mitjançant aquesta cooperació, ha conclòs, “ens coneixem millor i creixem junts”.
Kasper ha acabat apuntant quin és l’objectiu que persegueix el diàleg ecumènic: “no es tracta d’una fusió com les de les grans empreses internacionals del nostre món globalitzat; no és tampoc un sistema complex, des del punt de vista especulatiu o institucional, en el qual els oposats s’anul·len, seguint una dialèctica de tipus hegelià. En això rau la diferència de fons entre diàleg i dialèctica. Certament, el diàleg mira de dissipar els malentesos i superar les divisions entre els partner, tendint a la reconciliació. Però la reconciliació pròpiament no elimina l’alteritat de l’altre, no l’absorbeix ni la xucla, fent-la desaparèixer. Ben al contrari, la reconciliació reconeix l’altre en la seva alteritat. La unitat en la caritat no s’assoleix quan la identitat de l’altre és anul·lada i absorbida, sinó al contrari, quan aquesta esdevé confirmada i omplerta”.
(per descarregar la conferència sencera, cliqueu aquí)
Amb ocasió de la seva intervenció, ha presentat el seu llibre Ecumenisme espiritual, un recull d’experiències pastorals sobre l’ecumenisme.
PRESENTACIÓ DE LA III ASSEMBLEA ECUMÈNICA EUROPEA
A la trobada ecumènica celebrada a Barcelona, en el marc de les XLII Jornades de Qüestions Pastorals, també s’ha presentat La III Assemblea Ecumènica Europea (AEE). Es tracta d’una iniciativa conjunta del Consell de les Conferències Episcopals d’Europa (CCEE) –catòlics- i de la Conferència de les Esglésies Europees (CEC), que agrupa les confessions cristianes tret de l’Església catòlica, que cerca contribuir a una major comprensió i acostament de les diferents confessions cristianes. La fase final tindrà lloc a Sibiu (Romania), amb la celebració, del 4 al 9 de setembre, de nou fòrums de diàleg sobre els reptes històrics de l’Església en el vell continent. La presentació ha anat a càrrec del Mons. Prof. Pedro Rodríguez, delegat de la Prelatura de l’Opus Dei a la III AEE.
Per la seva banda, Mons. Jaume González-Agàpito, delegat d’Ecumenisme de l’Arquebisbat de Barcelona, ha fet un repàs a la història del moviment ecumènic a Espanya durant els darrers 50 anys.
CATÒLICS, ORTODOXOS, PROTESTANTS: BUSCANT PUNTS D’UNIÓ
En la línia de la recomanació del cardenal Kasper de trobar punts d’unió en el treball pastoral, la trobada ecumènica ha comptat amb una taula rodona interconfessional, aquesta tarda, centrada en la resposta dels cristians davant d’una societat laïcista. Hi han participat S. E. Dimitri Tsiamparlis, vicari general de l’arquebisbe metropolita d’Espanya i Portugal de l’Església ortodoxa grega del Patriarcat Ecumènic de Constantinopla, S.E. Mons. Adolfo González Montes, Bisbe d’Almeria i president de la Comissió de Relacions Interconfessionals de la Conferència Episcopal Espanyola, S. E. Mons. Carlos López Lozano, Bisbe de l’Església Espanyola Reformada Episcopal, Rvd. Antonio Cruz Suárez, Pastor de l’Església Evangèlica Unida, i Dr. Domènec Melé, director del Departament d’Ètica de l’IESE.
Demà dimarts hi haurà una segona taula rodona interconfessional (15:45 h), centrada en les accions envers els més desfavorits, on intervindran: Rvd. Josep Monells, Exdirector europeu d’ÀGAPE, Associació Internacional Protestant, Llic. Salvador Bacardit, delegat de Càritas de Barcelona i Vicari Episcopal, Dr. Josep Masabeu, director del Centre Braval, de Barcelona, P. Aurel Bunda, Sacerdot ortodox, i Rvd. Javier Garcia, Pastor evangèlic i director europeu d’ÀGAPE.
DIVERSES CONFESSIONS
A banda dels ja citats, han assistit també a aquesta trobada, entre d’altres: S.E. Mons. Joan Carrera, bisbe auxiliar de Barcelona, S.E. Mons. Pere Tena, bisbe auxiliar de Barcelona (emèrit), S.E. Mons. Joan Enric Vives, bisbe de la Seu d’Urgell i secretari de la CET, S.E. Mons. Josep Àngel Saiz, bisbe de Terrassa, S.E. Mons. Romà Casanova, bisbe de Vic; Dr. Antoni Pujals, Vicari delegat de la Prelatura de l’Opus Dei a Barcelona; P. Joan Botam, president del Centre Ecumènic de Catalunya; Dr. Antoni Matabosch, representant catòlic en el Grup de Treball Estable de les Religions; P. Joan García, representant de l’Església ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia; P. Martí Puche, de l’Església ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia; P. Vladimir Abrosimov, representant de l’Església ortodoxa del Patriarcat de Moscou; P. Aurel Bunda, representant de l’Església ortodoxa del Patriarcat de Romania: Rvd. Antonio Cruz Suárez, Pastor de l’Església Evangèlica Unida; Rvd. Felip Carmona, Pastor evangèlic, i Guillem Correa, Centre Evangèlic de Catalunya. També, per part d’altres religions, han assistit Jamal el Attouaki, Centre Cultural Islàmic de Catalunya; Jorge Mario Burdman, Comunitat Israelita de Barcelona i Mario Saban, Comunitat Israelita de Barcelona. Montserrat Coll, directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i el senyor Jordi López Camps en representació del president de la Generalitat de Catalunya