Arribem molt de nit per un camí molt fosc, tortuós. La furgoneta s'ha perdut i està al mig del bosc. Ens imaginem la por que tindrien al 1937, sense llanternes ni cotxes que els protegeixin. En Jordi ens espera, ens ha encès el foc i ens dóna les claus de la casa i de l'església.
Vam sopar mentre projectàvem la pel·lícula Encontrarás Dragones. Quina emoció quan surt Pallerols! Som aquí!! Ens ajuda a conèixer l'ambient de por i odi que es va respirar durant la guerra civil, i el difícil que ho van tenir els fugitius per sobreviure. Vam dormir pensant en el fred que van passar i la pena que tindria sant Josepmaria de no saber si estava fent el que Déu volia.
Fa un sol radiant, un temps magnífic que ens va acompanyar en aquest dia. Després d'esmorzar, Jordi ens explica la història d'aquells moments, i ens ensenya la rectoria restaurada. Hi ha molts detalls que no sabíem. El que més ens agrada és descobrir on va trobar la rosa, com li va donar la llum aquell matí de novembre del 37.
De camí a Pallerols, ens vam trobar un gran ramat d'ovelles i vam parlar amb el pastor, que es diu Pere Sala i que va resultar ser el nét de Pere Sala, de la propera casa de Vilaró, el mateix que els va protegir i va alimentar durant els vuit dies que el grup de sant Josepmaria va romandre a la zona de Pallerols.
En acabar ens dirigim a Peramola, veiem el paller des de fora i llegim el fragment de Entre la noche y la esperanza que explica el que va passar allà. Continuem fins a la Cova del Corb. Hem arribat! Allà mengem i vam jugar una estona.
En tornar, el sacerdot ens espera. És la primera vegada que està a Pallerols i també està molt emocionat. Després de celebrar la Santa Missa i predicar-nos la meditació, tenim una estona de reflexió. Hem preparat textos del diari d'Antoni Dalmases i altres testimonis. Tot i que fa fred, que bé que es resa aquí!
Al vespre expliquem enigmes, històries de por i de riure al voltant de la xemeneia. La Mariona ha portat mashmallows per a compartir. L'endemà ens vam despertar aviat i vam baixar a l'església per veure-la il·luminada tal com la va trobar sant Josepmaria el matí del dia 22 de novembre. Impressiona veure que l'única llum que entra per l'única finestra, estreta i allargada, que hi ha a l'església, il·lumina la zona on va trobar la rosa.
Després d'una meditació i missa, vam estudiar una estona, recollim i netegem la casa entre totes i ens anem a la Cabana de Sant Rafel. La costa se'ns fa costeruda, encara que arribem en 30 minuts. Aquí mengem i expliquem històries dels clubs. La Lucía ens explica coses de Mèxic. De camí a Pallerols, ens vam trobar un gran ramat d'ovelles i vam parlar amb el pastor, que es diu Pere Sala i que va resultar ser el nét de Pere Sala, de la propera casa de Vilaró, el mateix que els va protegir i va alimentar durant els vuit dies que el grup de sant Josepmaria va romandre a la zona de Pallerols.
Per tancar el recorregut vam anar a Andorra; vam fer l'oració a l'església de Sant Julià de Lòria on hi ha l'escultura de sant Josepmaria i vam berenar en una cafeteria d'Andorra com van fer els de l'expedició de 1937.
Quina sort haver coincidit amb unes bones amigues i haver dormit a Pallerols! Segurament sant Josepmaria no s'imaginava que gent de tot el món aniria a visitar i dormir en aquesta casa. Ha estat una experiència molt divertida i una aventura que volem repetir. Tornarem!
Font: Associació d'Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra
