“Cadascú ha de seguir el camí que Déu Pare ha pensat per a ell”

Pau Agulles, egarenc, és un dels 42 diaques que el passat 21 de maig foren ordenats sacerdot per Mons. Xavier Echevarría, bisbe prelat de l’Opus Dei.

Mn. Pau celebrarà la Missa Nova a la Basílica Catedral del Sant Esperit de Terrassa, el proper 29 de juny a les 20 hores. Mn. Joan Miquel Guixà, enginyer industrial natural de Sabadell, preveu tenir-la properament. El lleidetà Mn. Enric Bonet, també ordenat el mes passat, la celebrarà el 2 de juliol a les 18 hores a la Catedral de Lleida.

En Pau va néixer a Esplugues del Llobregat fa 28 anys, per bé que ha viscut a Terrassa des de ben petit. Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona, és mossèn des del 21 de maig.

¿Un farmacèutic que es fa sacerdot?

El sacerdoci el veig com una manera diferent de servir, un nou treball que santificar, igual que el que hagués dut a terme com a farmacèutic –no deixo de sentir-me'n–: no es tracta ni d'una recompensa ni d'una coronació

¿Com veu la vocació al sacerdoci?

Sóc perfectament conscient que es tracta d'un gran sagrament. L'any de l'Eucaristia en què ens trobem els catòlics de tot el món m'ajuda a percebre la vocació al sacerdoci com a quelcom realment gran: fer present Crist entre la gent, en el món, que en té tanta fam.

¿Haver estat estudiant universitari li permet entendre millor la joventut universitària? ¿Es parla de Déu a la universitat?

La Universitat sempre s'ha caracteritzat per la inquietud intel·lectual i cultural, la recerca de la veritat. El fet de dedicar-se completament al servei de qui ens ha dit que és la Veritat, el Camí i la Vida crec que no només és compatible amb la mentalitat universitària, sinó que n'ha de ser el desenllaç lògic. I aquest és Jesús, una persona, no una teoria més o menys elaborada, sinó un home, atractiu als ulls d'un universitari assedegat de models de vida, de lliurament i de servei. I el podem trobar entre nosaltres, i rebre'l, i demanar-li perdó quan no ens portem com ell ens demana.

A pocs universitaris els atrau el sacerdoci, i menys si comporta el celibat. Dur, ¿no?

Els universitaris d'avui no se senten atrets per la figura del sacerdoci, però crec que el que falta no és amor al sacerdoci, sinó fe: no hi ha una repulsió particular a la figura del sacerdot, sinó simplement desconeixement: si hi hagués més fe en Déu, en què Ell ens estima, en què s'ha volgut quedar amb nosaltres a través del sacerdot, desapareixeria aquest sentiment que es descriu en la pregunta.

D'altra banda, no entenc el celibat com una cosa dura, una renúncia a tantes coses bones que podria fer en la vida, sinó com un veritable do, una crida al més gran dels amors, a qui és un honor donar-li tot el que tenim i som. És igual de “dur" –o en realitat, de gratificant, de noble i sant– que el lliurament en el matrimoni, en la qual també es dóna tot a la persona estimada. Cadascú ha de seguir amb radicalitat el camí que Déu –Pare– ha pensat per a ell.

¿Quina impressió li produí la mort de Joan Pau II i l'elecció de Benet XVI, des de Roma estant?

Vaig viure de ben a prop tots els esdeveniments al voltant de la mort de Joan Pau II i l'elecció de Benet XVI, i em va omplir d'optimisme veure la set de veritat, de valors, d'ideals que hi ha en l'Església i fora d'ella. Tots els joves del món ens hem sentit molt atrets per la heroïcitat de la vida de Joan Pau II, i volem trobar la felicitat on ell certament la va trobar. Amb la bona rebuda que hem donat al nou Papa, manifestem la nostra natural obertura i disposició per seguir el camí que ell ens proposa.

¿Quina serà la seva tasca a partir d'ara? ¿A què es dedicarà?

La meva tasca consistirà en la dedicació completa al servei a l'Església i a les ànimes, especialment en la celebració de la Santa Missa, sagrament que perpetua la presència de Déu-Home entre els homes, i de la Penitència, sagrament de la reconciliació de l'home-fill amb Déu-Pare, i en la predicació de la paraula de Déu.

22 de juny de 2005