Biografia d'Ernesto Cofiño

Ernesto Cofiño Ubico va néixer a la ciutat de Guatemala el 5 de juny del 1899, on també va cursar els primers estudis.

Ernesto Cofiño
Opus Dei - Biografia d'Ernesto Cofiño

A la facultat de Medicina de la Universitat de París va obtenir amb honors el títol de metge cirurgià el 1929. Va contreure matrimoni el 1933 i van tenir cinc fills.

Es va dedicar plenament a l'exercici de la professió amb un admirable esperit de servei que el menava, no solament a ocupar-se de la salut física dels pacients, sinó a fer seus els seus problemes personals.

El seu sentit sobrenatural i un sentit humà pregon el van dur a fomentar i defensar el dret i l'amor a la vida, propiciant iniciatives i realitzant ell mateix moltes d'elles, amb gran caritat, en benefici de futures mares, de nens i nenes del carrer, d'orfes, i cercant solucions als problemes socials. Va fundar asils i centres assistencials. Va dirigir durant quatre anys l'Hospici Nacional.

Pioner de la investigació pediàtrica a Guatemala, va ocupar la càtedra de Pediatria de la facultat de Medicina de la Universitat de San Carlos (USAC).

El 1956 va demanar l’admissió a l’Opus Dei. De llavors fins al final de la seva vida , va intensificar el seu tracte amb Déu en l'oració, en la mortificació, en l’Eucaristia i comunió diàries, en la confessió setmanal; va créixer la seva devoció a la Mare de Déu, convertint-se en gran propagador del rés diari del sant rosari; es va aplicar a l'estudi i a la formació doctrinal-religiosa.

Va intensificar l’apostolat cercant comunicar l’alegria i la generositat a moltíssimes persones, a qui animava a col·laborar econòmicament i amb oracions en l'impuls de tasques de promoció humana i cristiana, en les quals treballava amb gran esperit de sacrifici, disposat a posar en pràctica la doctrina social de l'Església.

Va col·laborar heroicament amb organitzacions dedicades a l'educació i capacitació de camperols, d'obrers, de dones de molt escassos recursos i en la formació de la joventut universitària. Aquest servei en favor del proïsme, el va seguir realitzant amb abnegació fins als 92 anys.

Va morir de càncer, després d'una malaltia llarga i dolorosa, portada amb fortalesa i conformitat heroiques, el dia 17 d'octubre del 1991 a la ciutat de Guatemala.